Rússia davant la NATO: potencial real i escenaris polítics
Quan es parla de la guerra a Ucraïna i de l’evolució del conflicte, sovint es tendeix a exagerar o minimitzar el paper militar de Rússia i de l’OTAN. Tanmateix, si es posa la lupa sobre el potencial real d’ambdós blocs, tant en termes materials com humans, el contrast és aclaparador.
Capacitat militar: quantitat i qualitat
Rússia encara conserva un exèrcit de gran volum i una indústria armamentística potent, però la seva força té limitacions evidents quan es compara amb el conjunt dels membres de l’OTAN. La suma dels pressupostos militars de l’Aliança Atlàntica multiplica diverses vegades el pressupost rus. Això es tradueix en més tecnologia, més capacitat logística, més aviació moderna i més flotes navals.
-
Material militar: la NATO disposa d’una superioritat qualitativa clara, amb avions de cinquena generació, sistemes de defensa antiaèria més avançats i una capacitat naval oceànica que Rússia no pot igualar.
-
Nombre de tropes: tot i que Rússia podria mobilitzar centenars de milers de soldats, la població combinada de la NATO i la seva capacitat d’entrenament i desplegament superarien àmpliament el nombre efectiu de combatents russos en un conflicte obert i prolongat.
Població mobilitzable
Rússia té una població d’uns 145 milions d’habitants, però molts joves han emigrat o s’han negat a la mobilització. En canvi, la NATO suma més de 950 milions de persones, amb un potencial de reclutament molt superior. Això no vol dir que tots els estats membres estarien disposats a posar-ho tot en joc, però la capacitat demogràfica i econòmica és clarament favorable a Occident.
Per què a Rússia no li interessa una guerra oberta amb la NATO
A la pràctica, Moscou sap que un enfrontament frontal amb la NATO seria devastador per als seus interessos i probablement impossible de guanyar. És per això que prefereix guerres híbrides, conflictes regionals o pressió política i energètica, abans que un xoc global que posaria en risc la seva pròpia supervivència.
El factor Trump: canvi de discurs
Un element nou en aquest escenari és el gir estratègic de Donald Trump. Si inicialment semblava apostar per una sortida ràpida del conflicte amb concessions territorials a Rússia —és a dir, acceptant la conquesta ja feta i afegint alguna cessió extra—, ara sembla inclinar-se per una altra opció: una guerra llarga de reconquesta dels territoris ocupats.
Aquest canvi de postura podria tenir conseqüències profundes. Una estratègia de desgast beneficia la NATO, que té més recursos i més capacitat per sostenir un conflicte prolongat, mentre que per Rússia suposa un risc altíssim de quedar esgotada militarment i econòmicament.
Conclusió
En el taulell geopolític, Rússia conserva cartes importants —arsenal nuclear, posició geoestratègica, experiència en guerra convencional—, però el desequilibri amb la NATO és massa gran com per pensar en un triomf militar obert. La clau del futur passa tant per la resistència ucraïnesa com per les decisions polítiques a Washington i Moscou. El nou gir de Trump, si es consolida, podria allargar la guerra i transformar-la en una cursa de resistència on Rússia té molt més a perdre que a guanyar.
